Diumenge històric, el del 22 de març, pel CP Calafell la Menorquina arribant a la seva primera final de Copa del Rei. Classificat per la Copa com a cap de sèrie, el Reus Deportiu als quarts i el totpoderós Barça a semifinals van claudicar davant la tenacitat i qualitat dels calafellencs.

Un cop arribat al diumenge somniat, el rival no podia ser més complicat: el HC Liceo, un rival imbatible pels de Cabestany als últims partits entre ambdós equips. Els gallecs arribaven a la finalíssima guanyant al PAS Alcoi als quarts i a l’Igualada a les semifinals. A la final es van imposar davant el Calafell guanyant per 1 gol a 4.

El pavelló olímpic de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia es vestia de verd-i-blanc, color que comparteixen tant catalans com gallecs. Els calafellencs, però, lluint la segona equipació.

El cinc inicial de Cabestany: Carles Domenech, Biel Pujadas, Aleix Marimon, Sergi Folguera i Martí Serra a la porteria. Amb el xiulet inicial els primers compassos del partit van ser de control del joc pels dos equips, sense ocasions clares de cara a la porteria rival. Equilibri de forces a pista.

El CP Calafell va patir la targeta blava al jove Quim Gabarró quan faltaven 10 minuts per arribar al descans. Els de Cabestany van aguantar amb valentia la inferioritat a pista durant dos minuts d’atac constant dels gallecs. Martí Serra es va fer molt gran a porteria.

La final feia olor a no tenir gaires gols. La veterania i experiència dels gallecs van ser, a la primera part, un mur de contenció davant la il·lusió dels nouvinguts calafellencs. A falta de quatre minuts, després d’una revisió de VAR, Arnau Xaus va disposar d’una falta directa que aprofitava per batre Martí Serra i avançar els de Juan Copa (0-1).

El vent va començar a bufar des de les costes gallegues. Un contraatac letal dels visitants era frenat antireglamentàriament per l’argentí Jero García, que va veure la targeta blava i concedia a Arnau Xaus la segona falta directa en dos minuts. En aquesta ocasió, la bola va topar amb el pal.

A la segona part, el Calafell va tenir l’opció d’empatar amb una falta directa després de la desena del Liceo, però Sergi Folguera també va enviar la bola al pal. I a partir d’aquí, el partit es va trencar. Bruno Saavedra va fer el segon gol i, poc després, ell mateix ampliava diferències. Saavedra signava el tercer (0-3) i, gairebé a continuació, una nova directa transformada pels gallecs, obra de del mateix jugador, situava el 0-4.

Amb el partit ja decidit, Biel Pujadas anotava el gol de l’honor a falta de 46 segons, deixant el marcador final en 1-4

---

Camí fins a la final

La Copa del Rei 2026 va deixar un quadre competitiu i ple d’emocions des dels quarts de final. El CP Calafell va protagonitzar la gran sorpresa eliminant el Reus Deportiu en un duel molt igualat, resolt gràcies a l’encert ofensiu i la solidesa defensiva dels de Cabestany.

A les semifinals, el conjunt calafellenc va signar una gesta majúscula superant el Barça, un dels favorits al títol. Amb un plantejament valent i un gran treball col·lectiu, el Calafell va saber resistir els moments de pressió blaugrana i colpejar en els instants clau per classificar-se per a la seva primera final. El Calafell La Menorquina ha fet història.

Per la seva banda, el HC Liceo va confirmar el seu potencial. Als quarts de final va superar el PAS Alcoi amb autoritat, mostrant solidesa defensiva i efectivitat ofensiva. A semifinals, els gallecs es van imposar a l’Igualada en un partit molt competit, on l’experiència dels corunyesos va acabar marcant la diferència.

---

Una Copa per al record

La Copa del Rei 2026 quedarà gravada com la de l’eclosió del CP Calafell a l’elit de l’hoquei patins estatal. Tot i caure a la final, el conjunt verd-i-blanc va demostrar que pot competir contra qualsevol rival i va escriure una de les pàgines més brillants de la seva història.

El títol, però, va acabar en mans d’un HC Liceo que va saber imposar la seva experiència en el moment decisiu, confirmant-se com un dels grans dominadors de la competició.