‘Una dona real és la que es veu al carrer, no la que reflecteix la televisió’
Rocío Mota, resident a Santa Oliva, serà la representant de Tarragona al concurs de models de talles grans Miss Curvy International
Rocío Mota serà la representant de Tarragona al concurs de models de talles grans, Miss Curvy International, que es celebrarà el proper 22 de novembre a Màlaga. La Rocío té 32 anys, va néixer a Bellvei i resideix a Santa Oliva des de fa dos anys. No té experiència prèvia com a model curvy, però es mostra segura de si mateixa i té ganes de trencar amb els estereotips. És la primera vegada que la demarcació de Tarragona té representant en aquest certamen. De fet, fins ara Catalunya només havia tingut una participant de Barcelona.
Calafell Ràdio: Com et vas assabentar que es feia el concurs Miss Curvy International?
Rocío Mota: Estava fent zàping a la televisió i vaig trobar a “Callejeros Viajeros” que emetien un trosset d’aquest certamen celebrat fa 4 anys. Vaig entrar al Facebook per veure si hi havia alguna pàgina de Miss Curvys International, vaig contactar amb els organitzadors i em van explicar que de Tarragona mai havia participat cap dona.
CR: Per què vas decidir apuntar-t’hi?
RM: Jo sempre he sigut una noia grassoneta i sempre he tingut molt clar que ets el que reflecteixes. Reflecteixes com et sents. Si tu et veus guapa, la gent et veurà així. Mai he tingut vergonya ni complexes i quan vaig veure el concurs, vaig pensar que era capaç i que volia viure l’experiència.
CR: D’on sorgeix la teva afició a la moda?
RM: La veritat és que no ho sé. De fet a casa, la meva mare no s’ho mira gaire. No obstant, a mi de tota la vida m’ha agradat. Penso que el que més m’ha fet interessar en el món de la moda és que és molt difícil trobar talles per a noies grassonetes. Per a mi anar ben vestida i trobar roba maca de talles grans és com una meta a seguir.
CR: Quines són les teves expectatives de cara al concurs?
RM: Intentaré fer tot el possible per guanyar. Hi ha nenes molt maques d’altres províncies. Jo vaig amb tota la força per intentar aconseguir guanyar… i sinó per quedar entre les tres primeres.
CR: Quin missatge transmetries al món de la moda?
RM: Crec que ja està bé de veure dones d’una talla 38 a les passarel·les. La dona real també pot tenir una talla més gran i que es comenci a fabricar roba sense haver de pagar el doble ni d’haver de buscar-la únicament en una de les cent botigues que hi ha al mercat. Vull que se n’adonin que aquest món té dones grassonetes, primes, altes i baixes. Hi ha d’haver roba per tothom. No és just que jo pagui cinquanta euros per un pantaló quan una altra noia paga 10 euros. O tampoc és just que una noia que mesura 1’90 m hagi d’anar amb els turmells a l’aire perquè no hi ha roba per a ella. Vull que la moda es fixi en la dona real. No és just que només hagi roba per una certa talla.
CR: Què és per a tu la dona real?
RM: Qualsevol dona. Una dona pot ser alta, baixa, grassoneta, prima, amb els ulls verds, negres, blaus… Una dona real és la que es veu al carrer, no la que es reflecteix a la televisió. La televisió ensenya un prototip de dona prima, hipermaquillada i sempre molt ben pentinada. I les dones també treballem, també estem cansades i tenim mala cara i també podem tenir uns quilos de mes ara i al mes vinent aprimar.
CR: Com a model curvy, representant de Tarragona, quin missatge t’agradaria transmetre a la gent?
RM: M’agradaria, sobretot, que les nenes de Tarragona s’animin a presentar-se al certamen de l’any vinent. Començarem l’1 de desembre a fer els càstings. Hem de reivindicar que la dona més grassa també s’ha de veure a la televisió i a les revistes. La meva bandera és que es pot ser maca tinguis la talla que tinguis.
CR: Quina és la teva filosofia en relació a la moda?
RM: A mi m’agrada molt la moda, però trobo que hi ha necessitat de models d’un altre prototip. Jo vull portar la meva província cap endavant i que es visibilitzi que hi ha dones amb altres talles molt maques i que també guanyen certàmens de bellesa. M’he trobat en entrevistes de diaris que hi ha gent que només sap comentar que “sóc grassa”. Vull que quedi clar que grassa és només un adjectiu, no és un insult. Prou ja de fer sentir malament a la gent per tenir unes talles de més o de menys.
Links:
Escolta l’àudio de l’entrevista realitzada per Laura Porta, estudiant en pràctiques