CR: El dolor y la madre que lo parió. 

CG: “Estudio tragicómico sobre el dolor y la madre que lo parió”. El llibre és breu però amb el títol m’he quedat descansada.

CR: Com neix aquesta idea? 

CG: Tinc fibromiàlgia. Fa un any vaig començar a escriure el llibre perquè em vaig trobar amb tota una sèrie de malalties i lesions físiques. Anava de metge en metge, em van operar i vaig comentar amb la família i amics que semblava que algú m’hagués fet un mal d’ull. Vaig començar a prendre notes, en sentit irònic, del que m’estava passant i veia que m’anava bé i em sentia millor. Després vaig aprofundir sobre el tema del dolor i per això en el llibre apareixen parts científiques, històriques i anècdotes. Vaig veure que era un tema que donava per molt sempre que l’enfoqués des d’un punt de vista irònic i amb tocs de cinisme.

CR: Vas tenir clar l’enfocament que li havies de donar al llibre? 

CG: Inicialment era una teràpia per a mi. No tenia decidit fer encara un llibre, suposo que va ser quan vaig saber que tenia fibromiàlgia i vaig conèixer l’Associació de Fibromiàlgia de Calafell que vaig decidir-ho, i fer-lo benèfic per poder ajudar aquesta associació que ho està passant malament perquè són poca gent. Les persones que tenen fibromiàlgia no s’atreveixen a sortir massa al carrer, no s’ajunten, tenen una mica de por. El que és bo és estar actiu. A mesura que fas més coses penses menys en el dolor i no et converteixes en un ésser que va pel carrer mig plorant explicant a tothom el drama de la teva vida perquè tothom té drames.

CR: Què sabies sobre la fibromiàlgia abans de patir-la? 

CG: Vaig anar veient que s’estava convertint en una cosa massiva i que afectava les dones. Fins que no t’afecta no t’hi fiques de ple. No sóc una experta, les que m’estan ensenyant són les dones de l’associació. El que més noto és la fatiga, la falta de memòria, concentració però en el dolor les lesions que tinc són tant fortes i em fan tan mal que encara em costa distingir d’on ve. És important on tenir lloc on anar a parlar, informar-te. La tasca que fan aquestes dones em sembla molt important.

CR: T’ha canviat la percepció de la fibromiàlgia una vegada has escrit el llibre? 

CG: Sí. Hi ha molta gent que està equivocada. Inclòs els propis malalts perquè tenen por que si els veuen pel carrer i estan de bon humor la gent els dirà “tu no tens fibromiàlgia perquè no t’estàs queixant”. Se senten com si ells estiguessin mentint i es queden a casa, es tanquen més i entren en depressió. A més, és una malaltia que encara no està reconeguda i és quasi impossible aconseguir la incapacitat. El dolor és una percepció. Si fas coses que siguin més potents que el propi dolor, durant aquelles hores no el sents de la mateixa forma.

CR: No el deixes de tenir però l’afrontes d’una altra manera.

CG: Jo ho noto. Ara mateix, fent aquesta entrevista a l’estudi no el noto igual que si estigués a casa mirant la tele o mirant per la finestra pensant “sóc una desgraciada”.

CR: El dolor passa, doncs, per la socialització.

CG: Sí. Jo sóc una persona molt solitària però m’agrada estar amb la gent i intentar ajudar en la mesura de les meves possibilitats.

CR: Amb quina sensació es quedarà una persona que llegeix el llibre i que no pateix fibromiàlgia?

CG: La finalitat del llibre és recollir diners per l’Associació de Fibromiàlgia i la protectora del Vendrell Procann, perquè els animals també pateixen dolor. No és un llibre sobre la fibromiàlgia, és un llibre sobre el dolor amb una base perquè la gent s’informi sobre què és el dolor des d’un punt de vista mèdic, quines teràpies hi ha, les medicines que hi ha hagut des de l’home de Cromanyó fins ara, amb una lectura amena. Si puc treure un somriure d’algú o el company d’algú que ho està passant malament, em dono per satisfeta.

CR: Com hi apareix l’humor i la ironia en el llibre?

CG: Jo sóc així. Sóc una fan de les pel·lícules d’humor franceses i britàniques, Monty Python, Buenafuente. Em costa molt viure sense riure i treure-li la part còmica de qualsevol cosa per més normal que sigui.

CR: I d’ençà de la fibromiàlgia cerques més l’humor?

CG: Des de primera hora del matí em poso programes d’humor a la ràdio que em facin riure. Amb aquesta experiència m’he adonat que funciona. Posant sentit de l’humor estic millor.

CR: En el llibre també inclous informació històrica i llegendària. 

CG: M’agrada molt la història. Quan vas llegint tot el que ha passat des que va aparèixer l’home és molt divertit. Ara existeix el cigarrito de la risa, fa 10.000 anys els primers Homo Sapiens ja es prenien unes herbes que agafaven directament del camp i que tenien els mateixos efectes; ara hi ha els narcotraficants i les lleis. No hem avançat tant. I els hospitals van néixer amb els grecs. I molts científics s’han quedat pel camí.

CR: Com creus que s’aborda el dolor a través dels mitjans de comunicació?

CG: La fibromiàlgia s’ha posat de moda. Als mitjans els hi encanta el dolor i més si hi ha sang i fetge.

L’obra es vendrà, a partir de l’endemà de la presentació, als següents establiments: Condis Mar Blau; Estanc Pallarés; Centre Esportiu Vilarenc Aqua; Ortopèdia, Òptica i Centre Auditiu Cunit; Clínica Veterinària Prat de Cunit; Boutique Chic Dos; Llibreria Esther; i Estanc La Marina. I durant la presentació també hi haurà exemplars disponibles a la venda. Els beneficis d’aquest llibre aniran destinats a l’Associació de Fibromiàlgia de Calafell Splaf i l’entitat animalista Procann.

Links

Escolta l’entrevista amb Cristina Garcia Lucena